NOMS: Castellà: Lepiota en escudo. Èuscara: Maluta-galanperna. Francès: Lépiote en bouclier. Anglès: Shield
dapperling. Shaggy-stalked
Lepiota. Alemany: Wolliggestiefelte Schirmling. Wollstiel-Schirmling.
Neerlandès: Bosparasolzwam.
 |
| A les nostres comarques surt a les clarianes de carrascars i pinars |
SINÒNIMS: Agaricus
clypeolarius Bull.
HÀBITAT: Surt entre
l’estiu i la tardor al carrascars, pinars i altres tipus de coníferes
DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu de 4 a 8 cm de
diàmetre i color terrós clar al mamelló central que va dissociant-se cap al
marge en petites esquames. Primer és acampanat i va obrint-se fins quedar pla
però mantenint la prominència central. El marge manté restes del vel parcial.
 |
| Làmines blanques i peu cotonós |
Himeni de làmines
blanques (tot i que enfosqueixen a la maturitat), lliures, atapeïdes, escotades
i ventrudes
 |
| Ací podem veure l'anell i el peu cotonós |
Peu o estípit
cilíndric o lleugerament engruixat a la base, buit, alt i prim, de 5 a 10 cm d’alçada
amb anell que desapareix prompte però marca el canvi d’aspecte, fent-se cotonós
cap a la part inferior. Es separa amb facilitat del capell.
 |
| Restes del vel parcial en exemplar jove |
Carn blanca i
minsa amb olor i sabor agradable a humus
COMESTIBILITAT: No és recomanable el seu consum pel perill de
confusió amb altres Lepiota blanques
i tòxiques però, a més, pot provocar la síndrome
gastroenterítica
Pot confondre’s
amb altres Lepiota com ara Lepiota
ignivolvata però és més
perillós confondre-la amb altres Lepiota blanques
i petites que poden ser mortals, com la Lepiota
brunneoincarnata.
 |
| Capell d'exemplar adult amb restes del vel al marge |
CURIOSITATS
MICOLÒGIQUES: El vel parcial tancat protegeix les làmines, però quan s’obri
deixa adherit al peu el rastre membranós que denominem anell, una altra de les parts clau per a la seua identificació.
Molts anells són molt fugaços i es desprenen amb facilitat del bolet pel que
caldrà mirar atentament qualsevol resta que podem trobar adherit al peu. Els
anells poden ser simples o dobles, fixos o mòbils (desplaçar-se al llarg del
peu o no), i poden estar en la part superior, al mig, o en la part baixa del
peu. La consistència és molt diversa, pel que també és un element a barallar,
ja que poden ser membranosos, cotonosos, i alguns fràgils i fugaços.
 |
| Lepiota clypeolaria jove |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS:El genèric Lepiota deriva
del grec “λεπίς lepìs” esquama, i “οὖς,
ωτόϛ oús, otós” barret, és a dir, amb el barret esquamós. L’epítet específic clypeolaria ve de "clýpeus" un escut circular que utilitzaven
els herois homèrics i més tard els romans.
Lepiota clypeolaria
és una espècia fàcil d’identificar pel disc central del capell, mamellonat, de
color marró tirant a ocre, i l’anell i les dues terceres parts inferiors del
peu cotonós.
Lepiota clypeolaria va
ser descrita per primera vegada en 1789 com Agaricus
clypeolarius pel micòleg francès Jean
Baptiste Francois Bulliard, i transferida al gènere Lepiota per Paul Kummer en 1871.
Família Agaricaceae
Llegiu l'advertència
abans de fer de boletaires o pebrassers.
